Solidaritat amb Jesús Rodríguez i els altres encausats! A baix aquesta justícia corcada i reaccionària! A baix el règim del 78!

El passat 11 d’abril, la Directa publicava una entrevista amb el periodista Jesús Rodríguez en la que explicava que marxava a l’exili a conseqüència de la persecució judicial que pateix per part del règim del 78. El seu crim? Exercir com a professional de la seva feina, el periodisme. Des de l’Organització Comunista Revolucionària expressem el nostre total rebuig a aquesta persecució espúria i la nostra total solidaritat amb Jesús Rodríguez i les altres persones que també han decidit marxar a l’exili.

[Source]

La causa

El caràcter totalment corcat i reaccionari del règim del 78 torna a evidenciar-se en aquesta persecució. El cas està en mans del jutge Manuel Garcia-Castellón, la personificació del franquisme en toga. El cas que porta aquest campió de la reacció no té res a veure amb la “justícia”, sinó amb la persecució d’aquells que qüestionen el règim del 78, i en el cas de Jesús Rodríguez, que a més a més destapa els seus draps bruts. Rodríguez fa anys que destapa casos d’infiltracions policials en l’activisme, evidenciant les operacions criminals de la policia i dels jutges que els encobreixen.

La causa és sobre el Tsunami Democràtic, qualificat per Garcia-Castellón com a “terrorista”. Protestar de forma pacífica, pel dret democràtic a decidir i contra la repressió, és terrorisme pels ferms defensors del capitalisme espanyol. I és que classificar com a terroristes els que amenacen els interessos dels capitalistes, és una fórmula que la classe capitalista utilitza arreu del món, com estem veient en la repressió contra activistes propalestina. Però és que aquest cas en concret va encara més enllà; és totalment surrealista i escandalós.

Com diu Rodríguez, “entre la primavera i la tardor de 2023 hi ha dos fets rellevants: les eleccions que perden PP i Vox i la posterior tramitació de la llei d’amnistia. És precisament en aquell moment quan la causa judicial agafa una sobtada embranzida.” Aquest és el marc polític de la causa, i el seu caràcter reaccionari. Però de què s’acusa Rodríguez? “De tenir informació prèvia de les manifestacions [del Tsunami Democràtic] que es desenvoluparien la tardor de 2019.” És a dir, com a periodista, està encausat per… fer la seva feina! Però la cosa no acaba aquí. Gran part de la causa es basa en escoltes de telèfons de centenars de persones; a més de Rodríguez, inclou a 26 periodistes més, investigats pel mateix, informar sobre les mobilitzacions del Tsunami Democràtic. Aquestes escoltes acumulen hores i hores d’informació, “converses de contingut ideològic, informacions de la vida íntima, de les relacions amoroses o de la salut consten a les transcripcions de la Guàrdia Civil.”

Igualment escandalosa ha sigut la resposta del govern central, que en la boca de Félix Bolaños ha simplement desviat la qüestió dient que “con la política valiente de este Gobierno, los conflictos políticos se resuelven con política”. El govern “més progressista de l’univers” no té ni la més mínima valentia de defensar, encara que sigui de paraula, els drets democràtics més fonamentals quan són atacats pel règim del 78. Però clar, essent un partit del règim, un partit que en última instància defensa els interessos de l’imperialisme espanyol, no podia ser d’una altra manera.

Només la revolució socialista pot acabar amb el règim del 78

Com veiem, del que es tracta no és pas de passar judici per possibles delictes, sinó emprar la justícia per reprimir qualsevol que qüestioni el règim del 78 i el capitalisme que el sosté. És un atac frontal als drets democràtics, començant pel dret a decidir i a protestar, com també d’informar. Com bé diu el company, és una venjança. Aquest atac als encausats pel cas del Tsunami Democràtic és un atac a tots els demòcrates conseqüents.

Però per què Garcia-Castellón se salta la mateixa llei i les formalitats burgeses de manera tan descarada? Perquè el moviment independentista, expressat en el seu moment també a través del Tsunami Democràtic, va desafiar dos pilars fonamentals del règim, la unitat d’Espanya i la Monarquia.

Tota l’experiència del moviment independentista demostra que assolir la república Catalana és una tasca revolucionària, una tasca que només la classe treballadora és capaç d’assolir, en contra no només del règim i el seu aparell, sinó fonamentalment contra el capitalisme espanyol que l’ha creat, el sosté i nodreix. El seu caràcter, per tant, és revolucionari, i socialista. La classe obrera, la joventut i les altres capes que desitgen assolir la independència només poden confiar en les seves pròpies forces i organitzacions de classe. En altres paraules, i com de nou mostra aquesta persecució espúria, és la lluita de classes, entre els opressors i els oprimits, entre el règim del 78 i els grans empresaris per un cantó i la classe obrera i les masses per l’altre.

Novament, tota la nostra solidaritat amb el company Jesús Rodríguez i els altres encausats. Per acabar, citem les paraules inspiradores de Rodríguez:

“Això sí, continuaré lluitant, amb el cap ben alt i amb la seguretat d’haver fet sempre el que em corresponia en el desenvolupament de la meva tasca periodística i sent fidel als meus valors i principis.”