França: Sarkozy vençut, la lluita continua

Sarkozy va ser derrotat. El candidat socialista va obtenir el 51,62% dels vots emesos. Però aquest resultat general oculta la veritable magnitud del rebuig a Sarkozy i a la dreta. En gairebé totes les ciutats importants de França, fins i tot en aquelles que es troben en els departaments marcats pel conservadorisme, el resultat d'Hollande va estar molt per sobre del resultat nacional.

Citem els casos d'Estrasburg (55%), Reims (53%), Chartres (52%) o Cherbourg (60%). Una àmplia majoria dels treballadors van votar per l'esquerra. El mateix entre els votants de 18 a 55 anys. Les reserves socials de la dreta resideixen essencialment a les cases dels rics, a les dels qui viuen de l'explotació d'uns altres, a les de les persones majors, a les zones rurals i, més generalment, a les aigües estancades de la societat. Les ciutats, els treballadors, la joventut - totes les forces vives del país, en una paraula - van rebutjar aclaparadorament a Sarkozy i la seva política reaccionària.

Aquesta victòria marca una nova etapa en la història del país. La derrota de Sarkozy és una molt bona notícia. Ara hem de guanyar la batalla de les eleccions legislatives. Hem de revertir la majoria de la dreta en l'Assemblea Nacional i triar el màxim possible de diputats del Front d'Esquerra. Però no perdem de vista que Sarkozy era el representant més prominent d'una classe i d'un sistema. Sarkozy, les seves idees reaccionàries i racistes, el seu odi i menyspreu per la classe obrera, els seus atacs contra els serveis públics i contra totes les conquestes socials del passat, contra les jubilacions i els drets sindicals, no van ser més que la traducció ideològica i política dels interessos de la classe capitalista. Aquesta classe segueix encara al poder. El sistema segueix intacte. Si canviem la composició del govern, sense tocar els fonaments d'aquest sistema, serà impossible acabar amb la regressió social.

Les escenes d'eufòria a la Bastilla i a tot el país són comprensibles. Tots estam contents amb la derrota de Sarkozy. Però, què passarà amb la política del nou govern? Hollande ens assegura que serà el president de la igualtat i de la justícia. Es va comprometre a "posar fi als privilegis." Però, al mateix temps, va declarar sense embuts que "els mercats", és a dir, els interessos capitalistes, no tenen res a témer de la seva presidència. Aquestes declaracions són un poc contradictòries. Ningú pot servir a dos amos. La seva victòria va ser comparada, per Hollande mateix i molts uns altres , amb la que va dur Mitterrand al poder el 10 de maig de 1981. Però aquesta experiència ens ensenya sobretot que un govern que limita la seva acció al que està conforme amb els interessos dels capitalistes es veurà obligat, per la força de les circumstàncies, a l'adopció d'una política de regressió social. Això és el que determina la llei del benefici capitalista. Acceptar el capitalisme és acceptar les lleis que regeixen el seu funcionament. Les esperances posades en Hollande pels qui l'han duit al poder seran ràpidament dissipades. La capitulació del govern "socialista" als interessos capitalistes no atenuarà l'hostilitat de la dreta en contra seva. Però alhora li farà perdre la seva pròpia base social.

D'aquí la necessitat urgent de construir una alternativa revolucionària a la política d'Hollande. Pel PCF i els seus aliats en el Front d'Esquerra, l'origen de la crisi radica en el sistema capitalista. Per tant, és necessari completar el nostre programa per reflectir aquesta realitat i cridar l'atenció dels treballadors sobre la necessitat de trencar el poder dels bancs, de posar fi a la influència dels capitalistes en l'economia i de procedir a la construcció d'una República Socialista.