Les eleccions a Galícia i al País Basc Catalan Share TweetFeim a continuació un breu balanç de les eleccions celebrades al País Basc i GalíciaEls resultats al País BascEn el cas basc, el resultat general a grosso modo, ha complert les expectatives que molts vèiem fa un parell de mesos abans de la publicació de cap enquesta.Eren les primeres eleccions autonòmiques des de la declaració d'alt “el foc permanent” d'ETA (recordem que en 2009, sota el govern de Zapatero, no es va deixar que concorregués la principal llista abertzale a les eleccions regionals).En primer lloc, l'abstenció ha estat important, del 35%, el que revela un cert descontent que no recull ningú.La victòria del PNB, amb el 34’6% dels vots ha estat clara, essent la principal minoria majoritària. El lehendakari socialista Patxi López era el principal capdavanter regional aliat a Rubalcaba, hereu de Zapatero, i havia format govern regional, fa tres anys i mig, amb el suport del PP de Rajoy. En les actuals condicions, la derrota estava cantada, doncs davant tenia una alternativa sòlida que anava més enllà de l'element polític.Recordem que els sindicats nacionalistes ELA i LAB conformen la majoria sindical basca, aglutinant entorn del 60% de l'afiliació i representació sindical en les empreses del combatiu moviment obrer basc.Recentment, el 26 de setembre, va tenir lloc la cinquena Vaga General convocada per aquests sindicats des que va esclatar la crisi econòmica, reafirmant-se el procés que s'ha donat en els darrers anys pel qual els treballadors més combatius i joves han tendit a orientar-se a les organitzacions sindicals nacionalistes.Així, sense cap dubte, el 25% del suport de BILDU és un vot d'un electorat amb una forta tradició de lluita, que no solament es declara nacionalista sinó, en gran part, socialista.El PSOE perd un 32% dels vots pel que fa al 2009 i recull un percentatge de vot final del 19%.El PP també baixa gairebé un 12% els seus vots, fins a arribar a un vot total del 11,7%.EU, que surt d'una escissió fa menys d'un any en la qual va perdre la meitat dels seus afiliats, competint amb altres dues candidatures similars (Equo i la formació de l'antic líder regional d'EU, Madrazo), no va poder renovar el seu escó just per 600 vots.Cal destacar l'enorme confusió creada entre l'electorat d'EU per l'enviament de correu electoral del partit de Madrazo (que va utilitzar la tradicional marca electoral d'EU al País Basc), amb la utilització de la foto de Gaspar Llamazares, el diputat estatal i antic coordinador federal d'EU fins al 2008, sense que Llamazares hagi desautoritzat dita actuació. És més, va parlar positivament a favor de la candidatura de Madrazo fa tot just mes i mig.Amb els vots units d'ambdues formacions, EU hagués tret 3 diputats.UPyD treu un diputat per Àlaba, malgrat que en el conjunt del País Basc EU treu diversos milers de vots més que aquest petit partit reaccionari espanyolista, que ha recollit part dels sufragis el PP. La irrupció de BILDUUn element que crida l'atenció des de fora del País Basc és, per tant, la clara irrupció de BILDU com a segona força política.Es ressalta en alguns mitjans que és el millor resultat en unes eleccions regionals de l'esquerra abertzale, però cal matisar això. En primer lloc, dins de BILDU s'hi troba EA (una escissió del PNB), que en el passat competia contra Herri Batasuna.En segon lloc, cal dir que en relació a les eleccions generals (on BILDU es va presentar amb el nom d'AMAIUR) BILDU perd vots. A això no és aliè al fet que BILDU ha exercit el poder en la Diputació de Guipúscoa o a l'ajuntament de Sant Sebastià (on BILDU ha baixat ara al tercer lloc, després que de ser el més votat en les municipals fa un any).Com va declarar el batle de BILDU en aquesta ciutat “és evident que l'exercici del poder desgasta”. En aquesta província, però també en la resta, és notori l'interès dels dirigents de BILDU en "tocar poder" i fer quallar un “front sobiranista” amb el PNB, fent de la via independentista l'estratègia central de la legislatura.Però qui exercirà el poder és el PNB. I la burgesia basca, després del vist en la manifestació de la Diada no vol embarcar-se en cap tipus d'aventura, encara que intentaran (sembla que amb èxit) emprar BILDU per defensar el fonamental del programa dels capitalistes bascos, això sí, amb una mica de demagògia nacional contra del PP demanant més prerrogatives fiscals, la qual cosa és difícil, doncs el País Basc és la comunitat europea amb majors cotes d'autogovern.Per aquest camí, una part de l'electorat de BILDU veurà trair una part de les seves aspiracions. Aquí és on s'obre un camí per construir una EU amb un treball militant, de base, amb un treball i orientació al conjunt del moviment obrer i sindicats, tant estatals com nacionalistes, abanderant la unitat d'acció dels treballadors enfront dels atacs als que serem sotmesos.GalíciaEra una possibilitat seriosa el que el PP perdés Galícia en aquest context, seguint l'exemple d'Astúries i Andalusia al març passat. Però finalment el PP va guanyar amb majoria absoluta en escons, aconseguint el 45,7% dels vots.Un fet a destacar és la irrupció com a tercera força política de la nova marca electoral d'EU, Alternativa Galega de Esquerdas (AGE), en aliança amb Beiras, l'antic líder del nacionalista BNG en la seva època més militant i “antisistema” fa uns 15 anys.A Galícia sí hem presenciat un esfonsament impressionant de la participació que ha perjudicat paradoxalment al PSOE fonamentalment, possibilitant la victòria del PP. Efectivament, malgrat els trucs comptables del PP amb canvi de cens inclòs, el PP no ha pogut ocultar finalment que, si utilitzéssim el mateix cens de les darreres eleccions regionals, l'abstenció actual ha pujat fins a representar un 44,44%. Això vindria a suposar un descens en el percentatge de participació de gairebé 9 punts en relació als comicis anteriors.Amb un PSOE a nivell estatal que descendeix en intenció de vot en paral·lel al PP, gràcies a la seva pràctica “d'oposició responsable”, a nivell regional s'ha viscut la inculpació per corrupció del batle d'Ourense, escàndol que també ha esquitxat al BNG. Per si no fos poc, el substitut “socialista” de l'encausat batle donava una nova alegria al seu partit a amb prou feines 4 dies de les eleccions: la seva primera mesura era renovar el contracte a la seva filla.El PSOE perd 231.000 vots i cau del 31% dels vots al 20,5%.BNG passa del 16,2% al 10,1%.La qüestió decisiva és que tots dos partits, en els darrers anys, com ha dit Beiras, s'han destacat “per no exercir oposició”. El pas del BNG de les mobilitzacions militants de fa vint o quinze anys a la respectable política institucional, ha suposat la fractura del tradicional partit nacionalista en tres trossos, havent-se anat el seu líder més carismàtic amb EU a formar AGE, amb un contingut i discurs obertament “anticapitalista”. En canvi, el BNG va realitzar una tradicional campanya, bolcada cap a a l'element nacionalista d'una manera molt oportunista després dels esdeveniment a Catalunya, la qual cosa no ha evitat caure fins a la quarta posició electoral.El cabreig també, en aquest cas, s'ha evidenciat amb un gegantesc “jo em qued a casa”, tenint en compte el nivell gegantesc d'abstenció aconseguit, nou punts més que en les darreres eleccions.Aquest sentiment també es reflecteix en l'inusual i alt nombre de vots blancs i nuls, superior al 5%. En aquest escenari, amb tres partits d'esquerra que competien contra el PP, la dispersió del vot no va servir per donar confiança als treballadors i joves que volien treure al PP.L'aliança d'EU va pujar, però és que EU partia d'un 0,99% de vots anterior! La darrera vegada que va aconseguir algun diputat a Galícia va ser al final dels anys 70! Bastant significatiu és que hagi recollit el 14% aconseguit finalment. En realitat, amb l'auge de l'abstenció, el PP ha perdut 135.493 vots, i només la llei D’Hont i l'elevada abstenció han permès que el PP s'alci amb la majoria absoluta. De fet, menys del 25%, és a dir un de cada quatre gallecs, ha donat el vot al seu partit.L'element preocupant a Galícia per als capitalistes és que apareix amb força un partit que reclama “l'anticapitalisme”, en clara línia ascendent, que ja suposa un fet (abans, un 0,99% no era res) per als treballadors.Si el PP es creu que ho té tot “lligat i ben lligat” està equivocat. Ara, de cara als esdeveniments socials que hi ha en tota Europa el carrer és mil vegades més important que qualsevol tipus d'elecció. Al 14% de AGE-IU cal sumar aquest inusual 5% de nuls i blancs; i fins i tot aquests abstencionistes (9%) que van votar quedant-se a casa. Moltíssims d'ells faran vaga el 14-N i aniran a les manifestacions.EU i AGE també han de dirigir-se a ells, abanderant la unitat de tota l'esquerra.
