Israel neteja ètnicament el nord de Gaza

Perquè no han aconseguit destruir Hamàs ni rescatar els ostatges, és cada cop més evident que l’estratègia d’Israel ha canviat. Tota la població que queda al nord de Gaza, uns 400.000 homes, dones i nens, està sotmesa a una política de neteja ètnica.

[Source]

Mentre que els bombardejos indiscriminats i els franctiradors s’utilitzen per aterrir la població perquè marxi cap al sud, la zona s’està morint deliberadament de fam mentre que la seva infraestructura mèdica és destruïda. La gent té una opció: fugir sense res o morir.

El fet que Israel hagi acabat ara la construcció d’una carretera que talla la Franja de Gaza per la meitat sembla confirmar que això representa l’execució del que s’anomena “pla del General”. Aquest pla, que ha estat estudiat per Netanyahu, despoblaria el nord de Gaza en preparació per a la seva colonització pels colons jueus.

Això es neteja ètnica. L’ONU ho ha qualificat de “genocidi dins d’un genocidi”. L’evidència és tan horrible i aclaparadora que fins i tot els EUA s’han vist obligats a distanciar-se de la massacre. I, tanmateix, no han aixecat un dit per aturar aquesta atrocitat inimaginable. Anteriorment, els polítics occidentals jugaven amb paraules per definir si el que està passant a Gaza es qualifica de “genocidi”. Ara la política d’Israel és completament nua.

‘Rendir-se o morir de fam’

Durant més d’un any, Israel ha estat colpejant indiscriminadament una de les zones urbanes més denses de la terra amb armes occidentals d’última generació. Com a resultat, Gaza s’ha reduït irreparablement a un paisatge destrossat d’edificis cremats i runes. El 80 per cent dels edificis han estat destruïts, les infraestructures s’han esfondrat i s’han estès les malalties i la fam. Sobre la base de la taxa de creixement mitjana anterior al 2022, s’estima que trigarien 350 anys perquè l’economia de Gaza tornés al seu nivell empobrit d’abans de la guerra.

Malgrat la colossal superioritat militar d’Israel, i malgrat que han destruït tot el que té valor a la Franja de Gaza, no han pogut aconseguir una victòria de manera decisiva. En cada etapa de la guerra, les FDI han ocupat una àrea, només perquè els combatents de Hamàs tornin quan passen al seu següent objectiu. Per cada combatent de Hamàs assassinat, deu joves més que ho han perdut tot estan preparats per ocupar el seu lloc.

Ara que Israel ha obert un nou front al Líban, diversos polítics i generals d’Israel estan empenyent Netanyahu perquè acabi la costosa guerra a Gaza. Però, com seria el punt final? Giora Eiland, general israelià retirat i antic cap del Consell de Seguretat Nacional, ha desenvolupat un pla que ha circulat àmpliament als nivells superiors del govern israelià. Conegut com el “pla del General”, implica la neteja del nord de Gaza de la població palestina. En una sessió tancada del Comitè d’Afers Exteriors i Defensa de la Knesset, Eiland va explicar:

“Hem de dir als residents del nord de Gaza que tenen una setmana per evacuar el territori, que després es converteix en una zona militar; [una zona] en la qual cada figura és un objectiu i, el més important, no entra cap subministrament en aquest territori”.

En una entrevista, Eiland va fer més explícit el seu pensament. El que cal, explica, és el terror massiu contra tota la població civil:
“El fet que ens estem doblegant davant l’ajuda humanitària a Gaza és un greu error… Gaza ha de ser destruïda completament: un caos terrible, una crisi humanitària greu, crits al cel…”

Més tard va dir:

“Tota Gaza morirà de fam i quan Gaza mori de fam, centenars de milers de palestins estaran enfadats i molestos. I les persones famolenques, són elles les que provocaran un cop d’estat contra [Yahya] Sinwar“.

Eiland té la intenció que això s’apliqui a la zona al nord de Wadi Gaza, incloses Gaza del Nord i la ciutat de Gaza, que encara conté 400.000 palestins, o el 20 per cent de la població de Gaza. Aleshores, tal com expliquen els seus partidaris a la Knesset, “després de dur a terme el programa en aquest àmbit, és possible dur-lo a terme en altres punts de la franja”.

27 dels 120 membres de la Knesset s’han manifestat públicament en suport d’aquest pla. És especialment popular entre els representants dels fanàtics colons d’extrema dreta d’Israel. Per a ells, la neteja total del nord de Gaza, i després de tota la franja, suposaria una oportunitat per annexionar-la i ocupar-la. La darrera setmana, una conferència anomenada Preparant-se per al reassentament de Gaza, celebrada a la vista de les ruïnes de Gaza, va comptar amb la presència de deu membres del Likud i d’alts ministres com Smotrich i Ben Gvir.

El mateix Netanyahu no s’ha mostrat explícitament a favor del polèmic pla. Però a porta tancada, es diu que va dir que el pla “té molt sentit”. Seria totalment coherent amb el que sabem de Netanyahu. Max Hastings, relatant un sopar de 1977 a Jerusalem, va dir a The Guardian el 2009:

“Vaig sentir a un jove israelià parlar dels àrabs en termes que em van refredar la sang. “En la pròxima guerra”, va dir, “hem de treure els palestins de Cisjordània definitivament”… aquell jove israelià a qui vaig sentir entusiasmat per buidar Cisjordània d’Àrabs era Binyamin Netanyahu, avui el primer ministre del seu país”.

Però tant si es tracta d’una política declarada oficialment per Netanyahu i el seu govern com si no, tots els indicis apunten al fet que Israel està fent exactament el que proposa el pla.

Ha començat un nou setge al nord de Gaza, en què soldats de les FDI i alts funcionaris de defensa han confirmat que l’objectiu específic és despoblar la zona mitjançant la implementació d’un pla de “rendició o morir de fam”.

“Genocidi dins d’un genocidi”

L’1 d’octubre, Israel va emetre una ordre perquè les 400.000 persones que vivien per sobre del corredor de Netzarim s’evacuessin, precisament tal com s’indica al pla del General.

Aquesta zona, que abans era la llar d’1,1 milions de persones, i la ciutat de Gaza, que ara es troba en ruïnes, ja ha estat devastada per un any de bombardejos implacables i dos setges. Però ara, des de principis d’octubre, les FDI han tallat el nord de Gaza de la resta de la franja i la sotmeten a un nou setge dirigit a tota la població.

Des del setembre, l’ajuda al nord es va reduir a un degoteig i des de principis d’octubre no s’ha permès l’entrada d’aliments, aigua, combustible ni ajuts. Les infraestructures de clavegueram i aigua han sigut objectius d’atacs. Tots menys dos pous d’aigua i una fleca han estat destruïts en atacs aeris israelians.

Més recentment, Israel s’ha mogut per prohibir UNRWA, la principal línia de vida per al poble de Gaza. Una vegada més, això està totalment en línia amb el pla del General. Com va dir Eliand, “tota Gaza morirà de fam”.

Aquesta política de fam ha anat acompanyada d’una campanya de terror. En un informe al New York Times, els metges expliquen haver vist casos de nens disparats al cap i al pit diàriament i només poden concloure que es tracta d’assassinats deliberats. Això només pot tenir un objectiu: aterrir tota la població i enviar el missatge: si et quedes al nord de Gaza, siguis qui siguis, intentarem matar-te.

A Jabilia, que abans era el camp de refugiats més gran de Gaza i el punt de partida de la primera Intifada dels anys vuitanta, Israel va de casa en casa i d’escola en escola fent incursions per treure i arrestar els que s’hi refugien.

Després, els edificis són destruïts per evitar que ningú torni: en els últims dies, tres escoles de Jabilia han estat arrasades. En un cas, una escola que s’utilitzava com a refugi va ser bombardejada i mataran desenes, entre nens i metges. Sense aigua, no hi havia cap mitjà per combatre el foc que va encendre la bomba. A més d’això, els últims vehicles de bombers que queden al nord de Gaza s’han destruït deliberadament per garantir que el foc pugui fer la seva feina.

Els vídeos capturen multituds de nens i homes palestins, amb els ulls embenats, despullats i lligats amb cables, conduïts a punta de pistola per ser interrogats. Tots els homes i nens majors de 13 anys són tractats com a presumptes combatents. Alguns han estat segrestats i obligats a treballar com a escuts humans per a les incursions d’Israel, i han estat obligats a entrar en edificis o túnels per davant dels soldats de les FDI per provar trampes explosives. Les dones i els nens, un cop separats dels homes i dels nens més grans, es veuen obligats a marxar cap al sud.

De nou, per citar les paraules d’Eliand en descriure el seu “pla del General”: “cada figura és un objectiu”.

Dos dels tres hospitals dempeus han quedat inhabilitats. A l’hospital d’Indonèsia, que era un dels més grans que encara es conservaven a Gaza, els metges es van veure obligats a deixar que la gent morís sagnant a causa del gran nombre de víctimes. Just al costat de l’hospital, les FDI van instal·lar una base militar i un centre d’interrogatoris, prohibint a ningú entrar o sortir. Com a conseqüència, els morts van haver de ser enterrats a l’interior del complex.

L’últim hospital en funcionament, Kamal Adwan, fa quatre setmanes que no té energia ni subministraments mèdics. Divendres, després d’un bombardeig que va destruir el seu subministrament d’oxigen, va ser atacat per les tropes de les FDI. Tot el personal mèdic va ser evacuat o detingut, deixant un pediatre a càrrec de centenars de pacients. Ara no hi ha cap instal·lació mèdica al nord de Gaza. Els israelians han prohibit les missions per netejar cossos o recuperar persones de les runes. Els cadàvers es queden als carrers, fomentant així la propagació de malalties. Segons el cap d’UNRAW, “L’olor de la mort és a tot arreu”.

De nou, això no pot tenir cap altre disseny que enviar un missatge als que encara estan al nord que si us quedeu, morireu.

I on han d’anar els que aconsegueixen escapar? Tota Gaza és una ruïna. Una dona que amb un nen va dir a la BBC:

“Ens van dir que teníem cinc minuts per sortir de l’escola de Faluja. On anem? Al sud de Gaza hi ha assassinats. A l’oest de Gaza estan bombardejant persones. On anem, oh Déu?”

Segons un altre gazià obligat a fugir de Jabalia, els soldats de les FDI li van dir: “Ves al sud; mai tornaràs al nord. El nord serà nostre, i hi construirem assentaments”. Una banda de colons ja ha assaltat la frontera del nord de Gaza, anticipant-ne l’eliminació total.
Els fets aclareixen que el règim de Netanyahu està en procés de dur a terme el pla del general d’una forma o altra. Com hem explicat, el que assistim és la neteja ètnica del nord de Gaza.

L’imperialisme occidental té les mans tacades de sang!

Des del 7 d’octubre, “l’exèrcit més moral del món” ha actuat amb una brutalitat deliberada i salvatge contra la població civil de Gaza. Ha bombardejat indiscriminadament sobre hospitals, escoles i camps de refugiats. Ha comès tortures sistemàtiques, violacions i execucions sumàries. Ha disparat contra les forces de pau de l’ONU amb fòsfor blanc. Ha assassinat periodistes, civils nord-americans i metges britànics, a més de milers de dones palestines, nens i altres no combatents.

Tot això té la intenció de fer la vida impossible als palestins, per forçar un èxode massiu de la seva terra natal. Tots aquests són crims de guerra, per qualsevol definició d’aquesta paraula. I, tanmateix, no s’ha fet res.

Amèrica ha pressionat recentment Netanyahu perquè atenuï la violència. Una carta recent del Departament d’Estat nord-americà a Israel demana que es prenguin mesures “urgents” per millorar la situació “nefasta”, inclosa la restauració de l’ajuda al nord de Gaza. En cas contrari, amenacen, “pot haver-hi implicacions” per als milers de milions de dòlars d’armes que els Estats Units envia a Israel.
Si els representants polítics de l’imperialisme nord-americà consideressin seriosament que val la pena salvar la vida dels palestins, podrien retallar l’ajuda militar en 24 hores i aturar la carnisseria immediatament. Això no ho han fet.

De fet, la carta dona a Israel 30 dies per complir, la qual cosa posa convenientment el termini després de les eleccions nord-americanes en el qual l’Administració, si no ha estat substituïda, té l’opció de fer marxa enrere en les seves amenaces sense por per les conseqüències electorals immediates.

Netanyahu pot actuar amb impunitat perquè sap que al final, faci el que faci, els nord-americans s’alinearan darrere d’Israel en suport del seu “dret a defensar-se”, és a dir, el seu dret a matar qui vulgui.

El compromís dels imperialistes occidentals amb Israel és de “ferró”. Per a ells Israel és un centurió insubstituïble dels interessos nord-americans a l’Orient Mitjà. Com va dir Joe Biden fa molts anys:

“És la millor inversió de 3.000 milions de dòlars que fem. Si no hi hagués un Israel, els EUA haurien d’inventar un Israel per protegir els nostres interessos a la regió”.

Tot i que els EUA tenen la influència per acabar amb aquesta matança, no ho faran perquè no poden permetre’s el luxe de perdre Israel. Israel no s’adherirà a un alto el foc mentre tingui els EUA al darrere. Tot i que les potències occidentals podrien estar lleugerament allunyant-se del pitjor de l’atropellament genocida d’Israel, passi el que passi, donaran suport al seu aliat. Són còmplices. Biden, Harris, Starmer, Schultz, Macron, Sánchez: totes les seves mans estan cobertes de sang.

La pressió moral i política no és suficient. Aquests crims són el producte de la naturalesa de l’imperialisme! La matança no s’aturarà fins que la banda de polítics criminals i bel·licistes i els multimilionaris que els donen suport siguin enderrocats.

L’imperialisme ha de morir perquè la humanitat pugui viure!