El 24M és una data que s'escriurà als llibres d'història. L'esquerra torna a guanyar a la capital catalana, infligint una derrota a la dreta nacionalista de CiU i al ranci bipartidisme de tot l'estat. Aquesta victòria històrica ha sigut possible, com ens ha recordat Ada Colau en el seu discurs de triomf, només gràcies a l'esforç de milers de persones comunes, treballadors, estudiants i pensionistes que s'han deixat la pell a la campanya més apassionada des de la caiguda de la dictadura.

Fa uns anys Barcelona va ser un dels principals escenaris dels moviments socials que van fer trontollar els antics equilibris de tot l’Estat Espanyol: com les lluites contra els desnonaments, que van veure néixer la PAH; el 15M on milions de treballadors i joves van expressar la seva voluntat de trencar definitivament amb el bipartidisme i van manifestar les seves necessitats de democràcia directa i justícia social; de les Marees, i de totes les vagues i lluites sindicals contra les retallades i privatitzacions del govern central, de la generalitat i de l’ajuntament.

La campanya pel referèndum a Escòcia s'ha acabat. Ara, a plena llum del dia és necessari extreure totes les conclusions. La primera i més important és que representa un punt d'inflexió decisiu en el desenvolupament de la lluita de classes a Escòcia i a la resta de les illes.

Lluita de Classes està a favor del dret d’autodeterminació del poble català, un dret democràtic bàsic. La negació d’aquest dret a les nacionalitats històriques va ser un punt central de la formació del règim del 78, juntament amb el Rei que va imposar Franco i la impunitat dels crims franquistes.

Les manifestacions viscudes aquest passat diumenge, amb prop de 100.000 persones a Palma, 10.000 a Eivissa Vila i Maó i 500 a Sant Francesc a Formentera marquen un abans i un després dins  una vaga de docents que ha canalitzat tota la fúria acumulada i que ha mobilitzat el conjunt de la societat en contra del Govern, fins al punt de minar tota la seva autoritat, deixar-lo completament aïllat a mercè de la direcció estatal del PP i preparant el camí per a una gran divisió dins el si de la dreta balear.

La crisi del capitalisme espanyol ha exacerbat tots els vells dimonis irresolts en segles, com la qüestió nacional; és a dir, el problema dels drets democràtics pendents de les anomenades nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia), inclòs el dret a l'autodeterminació. Això darrer implica reconèixer als pobles català, basc i gallec el dret a decidir en un referèndum democràtic si desitgen romandre dins l'Estat espanyol o declarar-se nacions independents i respectar la seva voluntat.

Aquestes eleccions s'han donat en el context del cinquè any després del començament de la Gran Recessió de 2008, després d'un breu mandat de CiU de dos anys. Aquest, al seu torn, va arribar després del fracàs del govern del  segon Tripartit d'esquerres (entre el PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya) que va defraudar a l'electorat progressista un cop arribada la recessió.

Feim a continuació un breu balanç de les eleccions celebrades al País Basc i Galícia

Feim a continuació un breu balanç de les eleccions celebrades al País Basc i Galícia.

Avui [20 d'agost] és l'aniversari de l'assassinat de Trotski. Perpetrat fa 72 anys amb un cop de piolet al cap per un covard assassí estalinista, prest caigué en coma i morí el dia següent, 21 d'agost de 1940.

En aquesta segona i darrera part del nostre anàlisi de les eleccions gregues (llegir la primera part: Grecia: si l'Esquerra estigués unida podria haver guanyat) ens fixam en la situació del Partit Comunista (KKE) i en el destí del PASOK.

Les eleccions a França i Grècia representen un canvi fonamental en la situació. La crisi del capitalisme europeu ha entrat en una etapa nova i turbulenta. Un estat d'ànim d'ira està estenent-se per tota Europa. Per descomptat, entenem que els resultats electorals no reflecteixen la psicologia de les masses amb una precisió total. Són com una instantània de l'estat d'ànim en un moment donat. No obstant això, és necessari analitzar els resultats electorals acuradament, ja que mostren certes tendències en la societat.

Sarkozy va ser derrotat. El candidat socialista va obtenir el 51,62% dels vots emesos. Però aquest resultat general oculta la veritable magnitud del rebuig a Sarkozy i a la dreta. En gairebé totes les ciutats importants de França, fins i tot en aquelles que es troben en els departaments marcats pel conservadorisme, el resultat d'Hollande va estar molt per sobre del resultat nacional.

Els resultats de les eleccions parlamentàries d'ahir [6 de maig] a Grècia - un terratrèmol polític - són un clar indici de la creixent radicalització de la societat deguda a l'estancament històric del capitalisme i al moviment cap a una situació obertament revolucionària.