Barcelona fa història i es converteix en l'avantguarda del canvi!

El 24M és una data que s'escriurà als llibres d'història. L'esquerra torna a guanyar a la capital catalana, infligint una derrota a la dreta nacionalista de CiU i al ranci bipartidisme de tot l'estat. Aquesta victòria històrica ha sigut possible, com ens ha recordat Ada Colau en el seu discurs de triomf, només gràcies a l'esforç de milers de persones comunes, treballadors, estudiants i pensionistes que s'han deixat la pell a la campanya més apassionada des de la caiguda de la dictadura.

Mobilitzem-nos per fer realitat els canvis

El gran poder industrial i financer, els de dalt, ho ha intentat tot per parar aquesta "primavera democràtica". Difamacions personals, insults, intents de desacreditar els militants, els candidats i sobre tot la nostra alcaldable. La mateixa música repetitiva de sempre de la classe dominant quan percep que una derrota està a prop. Un soroll intens mitjançant la mobilització de tota la premsa i les televisions catalanes i de tot l'estat que ha tocat el fons en un article de La Vanguardia on s'intentava explicar que Ada havia estat simpatitzant de Bin Laden.

Aquest nivell de patetisme dels atacs dels poderosos ens va fer entendre que ja no podien dormir tranquil·lament, ens va fer entendre que la victòria estava a les nostres mans. Això juntament al fet que, quan repartíem els fulletons amb el programa de BCN en Comú, la gent te’ls treia literalment de les mans o et deia "no cal que me’l donis, ja us votaré!". A més de la participació i entusiasme a tots els actes de barri de la campanya. Tot i la propaganda hostil de la premsa, la gent treballadora apoderada per la militància activa ha fet possible el que abans semblava impossible, una primera victòria de "David contra Goliat". Experiències com aquestes canvien per sempre la consciencia de  milers de treballadors. Arriben així a la conclusió que les coses es transformen només si ells s'impliquen directament i que amb el protagonisme de la gent treballadora tot es pot. Ho haviem dit i això ha passat, si mobilitzem els barris obrers, podem guanyar. Quan vam veure que la afluència pujava d'una mitjana del 8,5%, vam entendre que la victòria estava a prop. A Barris obrers com Nou Barris, Poble Sec, Sant Martí, Horta i Guirnardó o Sant Andreu hem guanyat amb un marge impressionant, motivant al vot llargues capes de treballadors que feia temps que no votaven decepcionats de les polítiques dels governs del PSC.

BCN en Comú ha absorbit els vots dels socialistes, que han tret el resultat pitjor de la seva historia amb el 9,63% i 4 regidors. Fins i tot molts militants socialistes ens han votat com vot útil. BCN en Comú guanya amb un 25,21% i 11 regidors gràcies a la massiva participació dels barris obrers i fins i tot queda com segona força en els barris més rics, com la Dreta de L'Eixample. Es destaca també l'excel·lent resultat dels companys de la CUP que han tret 3 regidors amb un 7,43% de vots, tot i ser la primera vegada que es presentaven a l’ajuntament de Barcelona. A més, ERC treu 5 regidors amb l'11,01% i recupera així el mateix nombre que a les eleccions del 2003.

Per poder fer una anàlisi general, si sumem tots els vots de les formacions d'esquerres, incloent-hi el PSC, arribem a un impressionant 53,27% de vots d'esquerres.

Queda clar que per governar, BCN en comú haurà de pactar amb altres formacions i tots els militants hem de mobilitzar-nos per vigilar el procés d'aliances. Hem de controlar que sigui decidit democràticament per tots els que hi participem a BCN en Comú i que no es faci ni un passa enrere amb el programa electoral.

Després de les celebracions d'aquesta victòria som tot conscients que aquest és només el principi i que ara és l'hora de mobilitzar-nos més, per defensar-nos dels atacs que arribaran dels poderosos. Ho intentaran tot per intentar sabotejar qualsevol intent del govern de passar lleis en favors de les classes populars i crear inestabilitat i crispació. Haurem de respondre a aquest atacs amb la mobilització constant de la ciutadania treballadora, donant sempre més protagonisme a les assembles de barri.

Ja ho hem dit i ho tornem a repetir, això és només l'inici del canvi.